El cel és blau

Sebastià, el protagonista de la història, viu atemorit per un company d’escola, Lleonard, a qui acompanyen dos companys més que li riuen sempre les gràcies. Sebastià, sofreix en silenci, com molts altres xiquets, l’assetjament i sent vergonya per sentir-se un covard. Fins i tot, a pesar de tindre dos amics, Joanfran i Màrius, no acaba de passar-s’ho bé amb ells perquè tem l’aparició del bàrbar de Lleonard. Però tot canvia quan coneix Araba, una xiqueta africana de Ghana que ve d’acollida a casa dels oncles per a sotmetre’s a unes intervencions quirúrgiques per a retornar-li la vista. L’autora de la narració, Maria Jesús Bolta, una vegada més, mostra la seua mestria com a escriptora i desenvolupa una història que, en els capítols centrals, sobretot, ens atrapa i ens manté amb el cor en un puny. No debades, la trama senzilla s’acompanya amb un estil literari acurat i directe que, amb tota seguretat, atrapà el jurat del premi Carmesina de la Safor amb què va ser guardonada.