De gegants i diminuts

Enric Lluch en De gegants i diminuts aconsegueix, amb la seua mestria habitual, captivar-nos de nou amb una història senzilla que narra l’existència de dos mons distints i enfrontats per qüestions banals i absurdes. Una vegada més, l’autor utilitza, com en algunes de les seues obres millors, el recurs de contraposar protagonistes contraris per a fer-los convergir i fusionar-los. D’una banda, tenim a l’emperadriu Amelín, del país dels diminuts, i, de l’altra, a Joanot, l’emperador del país dels gegants. Tant l’una com l’altre s’havien conegut ja quan vivien amb els seus pares i, fins i tot, havien compartit un mateix mestre. Per això, no els resulta complicat resoldre un problema que manté enfrontats els seus dos pobles d’acollida. Amelín i Joanot naixen en unes circumstàncies úniques que els predestinen a capitanejar l’una el poble dels diminuts i l’altre el poble dels gegants i a protagonitzar una història divertida que excel·leix amb la prosa brillant i fluïda d’Enric Lluch.