Susanna Lliberós, periodista i poeta
Per a Carles Cano un xiquet jugant amb un lego és un poeta buscant un poema. M’agrada la metàfora, perquè em permet imaginar la xicalla remenant la closca per a trobar la peça vers que encaixe en la construcció de les seues emocions; perquè aquells infants que incorporen a la quotidianitat la poesia disposaran de més eines de supervivència en un món que, de tant en tant, ens posa a prova.
Cada dia de matí desdejune rodolins
El paladar literari cal educar-lo des de la infantesa per a saber que un bon àpat, més encara, una bona dieta, ha d’incloure poesia. Per a estar forts, per a estar sans, de cor i de cap. Sempre és un bon moment per a provar un sabor nou i enamorar-te’n. La celebració cada 21 de març del dia de la poesia ens ofereix una excel·lent oportunitat per a iniciar les criatures i els joves en el tast dels versos. Ensenyar-los primer el joc i després com es desfan a la boca la paraules i es transformen en somriures, pells eriçades, ulls brillants o nusos a la panxa.
La poesia els explica el seu món
Què poden trobar en la poesia els i les menudes? Tot, la resposta és tot. Tot el que els interesse i forme part del seu món. Els animals, el propi cos —genial l’Oda als peus i altres poemes, de Marc Granell, (Bromera, 2008)—, les plantes i les flors, els pobles, fins i tot alguns dels monstres que els atenallen, com ara la vergonya, a qui aconseguiran vèncer en un dels poemes de Malifetes satisfetes d’Aina Garcia Carbó, premi de poesia infantil Fundació Caixa Cooperativa d’Algemesí. El llibre, publicat per l’editorial Andana, té unes delicades il·lustracions de Virginia Lorente que acompanyen el text com una alenada de màgia.
Aspectes com la naturalesa, l’espai o els invents que tant d’interès susciten a determinades edats els trobem en els llibres de la col·lecció «Rimar i somiar» de l’escriptora i professora Carmen Gil publicats per l’editorial Bromera. Amb l’afegit que cada llibre té il·lustracions de diferents artistes.
La poesia més enllà del joc
Certament, cada dia, la música de la poesia hauria de conviure amb nosaltres. Un bona opció que lliga els conceptes és l’àlbum Versos que canten i ballen (Bromera, 2018), de Fina Girbés, il·lustrat per Pere Puig i amb pròleg de Marc Granell, que conté un CD amb la gravació de catorze caçons adaptades per Vicent i Victòria Ros i interpretades pel Cor els Menuts de Bonrepòs i Mirambell.
L’escriptor George Steiner llegia cada matí poesia perquè l’ajudava a concentrar-se, i a aprendre de memòria. Deia que el poema que viu en nosaltres viu amb nosaltres, canvia com nosaltres, i té a veure amb una funció molt més profunda que la del cervell. Representa la sensibilitat, la personalitat. No imagine millor entrant que la poesia per al gran àpat literari de la vida.
Article de la campanya «Fem visible la LIJ» de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura
