Literatura feminista: ara és l’hora
Violeta Tena, periodista d’El Temps i vicepresidenta de la Unió de Periodistes Valencians

La conscienciació a propòsit dels problemes específics de les dones ha crescut de forma considerable. El moviment Me Too, nascut als Estats Units, ha estat l’esperó d’una quarta onada de feminisme que ha situat la desigualtat entre homes i dones en l’agenda política i mediàtica. Ara, la literatura ofereix també una oportunitat per a trencar estereotips i combatre el patriarcat.

La cultura s’ha configurat d’acord amb uns patrons masclistes que han naturalitzat una posició preferent dels homes sobre les dones. En ocasions això és fa visible d’una forma molt òbvia, d’altres és molt més subtil, quasi imperceptible. La literatura reprodueix i reforça un imaginari que potencia el patriarcat i els rols no igualitaris. Afortunadament, els llibres tenen la capacitat de qüestionar l’statu quo i proposar models de societat i de comportament diferent.

Catàlegs de donasses
La quarta onada del feminisme també ha amarat el món de la literatura. En els últims quatre anys assistim a un bum editorial que persegueix omplir un buit del qual fins ara no n’érem conscients. Des que l’any 2017 es va publicar Contes de bona nit per a nenes rebels, una recopilació de cent biografies de dones cèlebres, s’ha multiplicat l’oferta d’obres de temàtica feminista. Seguint aquesta estela, a casa nostra hem vist aparéixer diversos volums que ens inviten a indagar en la genealogia femenina valenciana. Obres com ara Contem històries de dones d’ací (Vincle, 2018), de Rosa Roig i Manola Roig, o Dones valencianes que han fet història (Bromera, 2018), de Sandra Capsir i Maria Viu —i la segona part Més dones valencianes que han fet història— ens aproximen a les biografies de Jerònima Galés i Didín Puig, entre altres. Tampoc no hauríem de deixar escapar Dones extraordinàries que van canviar el món (Barcanova, 2018), de Kate Pankhurst, així com biografies més extenses com ara Ada Lovelace i la informàtica (Bromera, 2019), de Roger Canavan i Annaliese Stoney.

Literatura lila
Més enllà dels catàlegs de personalitats, és important destacar com se n’ha modificat el relat. La literatura, especialment la infantil, ha tendit a reservar a les dones un paper passiu, sempre a les expenses de l’acció masculina. Cada vegada són més les narracions infantils i juvenils que situen xiquetes i joves en el centre de l’acció, un paper protagonista que fins ara els era reservat exclusivament als seus companys masculins. Resulta impossible no pensar en Minimoni, el personatge de Rocío Bonilla, però també en La revolta de Santa Jordina (Amsterdam, 2019), de David Fernández i Lyona, i Que no t’expliquin contes (Amsterdam, 2020), de Natza Farré i Gala Pont, els quals fan una relectura de les narratives tradicionals.

Hem vingut per a quedar-nos!
La literatura pot ser una palanca de canvi. Conscienciar els xiquets sobre els privilegis de què gaudeixen pel fet d’haver nascut mascles i empoderar les dones per ocupar l’espai que els correspon és una obligació de tothom. Llibres com La rebel·lió de les noies (Estrella Polar, 2021), de Gemma Lienas, ens dona pautes per a no caure en les teranyines del patriarcat. Són moltes les xiquetes i les joves a les quals cal arribar, però cal fer partícips alhora els xiquets i els joves d’un canvi de percepció que ens ha de fer avançar cap a una societat més igualitària i justa on la literatura pot ser còmplice.

Article de la campanya «Fem visible la LIJ» de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura

Notícies relacionades
© 2022 Fundació Bromera per al Foment de la Lectura