Germán Machado, escriptor i llibreter
Podem construir espais de lectura a casa en els quals gaudir del temps dels llibres de manera individual o compartida, silenciosa o bulliciosa, seriosa o riallera. I disposar de llibres apropiats per a compartir aquests estats d’ànim diferents, segons el moment i les necessitats. I això no va en detriment de garantir la lectura en aïllament, quan així es desitja
Racons de lectura
Al principi, hi ha una xiqueta que llig. Va a la biblioteca i ha convertit el dormitori en una sala de lectura. Allà, asseguda, «sovint amb una tassa de xocolata calenta al costat», llig gairebé totes les vesprades, quan la casa està deserta. Ella és Matilda, el personatge entranyable que li dona nom a la coneguda novel·la de Roald Dahl.
Disposar d’un espai propi per a llegir està molt bé: un espai on aïllar-se, sentir-se independent, buscar l’autonomia. En el cas de Matilda, aquest era un lloc on resguardar-se d’un món que li resultava hostil. Aquest espai, però, no ha de ser, necessàriament, d’isolament. Dins de casa podem construir racons de lectura on garantir l’aïllament del lector infantil quan així ho desitge i, també, on assentar la comoditat d’un temps compartit entre infants i adults; uns instants destinat a la construcció del vincle lector entre xiquetes, xiquets, mares i pares. Un espai on qui desapareixerà, al cap i a la fi, serà l’hostilitat del món.
Racons adequats i ben decorats
Aquests racons han d’estar ben pensats com a espais de lectura. Un lloc delimitat per una catifa càlida; una llibreria; una taula de treball a mesura, acompanyada d’un parell de cadires confortables; coixins, un puf o una butaca, i si hi ha més lloc, fins i tot, un sofà. Convé que l’espai estiga ben il·luminat, tant amb llum natural com amb un llum artificial, que durant la nit garantisca el recolliment.
Un espai que podem decorar amb alguna planta amb el seu test, algun prestatge amb objectes relacionats amb les lectures preferides o una làmina d’un il·lustrador preferit. Si amb els més menuts hem gaudit de les històries de Rocio Bonilla, per què no penjar aleshores el mesurador de l’àlbum La muntanya de llibres més alta del món (Bromera, 2017)? Si ens va atraure la lectura de Quan les vaques suren (Takatuka, 2016) i ens va agradar parlar de qüestions socials i polítiques després de la lectura de Frank (Dibbuks, 2018), dos àlbums genials de Ximo Abadía, per què no penjar el pòster que aquest autor valencià va dissenyar per a celebrar el dia de les llibreries en 2020?
Racons per a la soledat o per a compartir
Cal pensar, per tant, en el racó de lectura com un lloc on, de vesprada, la més jove de la casa podrà estar-hi a gust, en soledat, gaudint d’un llibre que parla de l’entrada en la vida adulta, com ho fa Duna (Babulinka, 2015), de Muriel Villanueva, alhora que a la nit, en un ambient més juganer, podrem llegir en veu alta i donar-nos un panxó de riure, tots junts, amb els poemes del llibre A lo bestia (Litera, 2014), de Mar Benegas.
Un racó de lectura, en definitiva, és un espai on enfortir els vincles entre el món adult i el món de la infància, on els llibres són ponts per on les veus i les escoltes atentes transiten en un viatge d’anada i tornada. Llibres que assenten els seus pilars en el terreny d’una vida quotidiana respectuosa amb la creativitat, la comunicació i l’autonomia.
Article de la campanya «Fem visible la LIJ» de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura
