La Unesco no podia haver triat un dia més apropiat per a celebrar el Dia Mundial de la Poesia: el 21 de març, l’equinocci de primavera. La decisió és va prendre en la reunió celebrada a París, l’any 1999. La finalitat era promoure l’ensenyament de la poesia, donar suport a la diversitat lingüística amb l’expressió poètica, fomentar la tradició oral amb recitals poètics, donar una imatge atractiva de la poesia als mitjans de comunicació i establir una interrelació entre la poesia i la resta de manifestacions artístiques.
El 21 de març, quan comença la primavera, és un moment excepcional («La primavera tot ho altera»): és el principi d’una època d’agitació, d’eclosió de la natura, de canvis de ritmes, de colors, i de trasbals d’emocions. Per això, el maridatge primavera-poesia és excel·lent. I cal festejar aquesta celebració a totes les edats.
Des de ben menuts, cal acostar els xiquets i les xiquetes a la poesia i desenvolupar la seua intel·ligència emocional, per diverses raons: els textos poètics els encisaran pel ritme, la rima i la musicalitat de les paraules i connectaran així amb el joc, una necessitat bàsica de la infància; la poesia estimularà la comprensió i expressió de sentiments i emocions; potenciarà la memòria auditiva, la concentració i la imaginació; millorarà la dicció i s’enriquirà el vocabulari; fomentarà l’interés per la lectura en veu alta; facilitarà el descobriment de les possibilitats creatives del llenguatge; promourà valors estètics i desenvoluparà la sensibilitat i, finalment, reforçarà els vincles afectius de la família i també de les persones als centres educatius.
En condicions normals, la celebració del Dia Mundial de la Poesia podria ser molt més lluïda, amb més activitats d’interrelacions personals, intercanvis de materials, jocs d’equip, dansa, dramatització, etc. Enguany, la situació de pandèmia i les restriccions sanitàries pertinents aconsellen prudència i accions poètiques més discretes, però no per això menys engrescadores.
Al llarg del temps, les situacions de conflicte, el dolor, la nostàlgia o la tristor, han desencadenat emocions i sentiments que han trobat una via d’expressió en textos poètics commovedors. Ara ens pertoca fer front a les dificultats i mantindre l’esperança i el coratge per a tirar avant, posant cada dia en les nostres vides un polsim de poesia.
Activitats per a centres educatius
Muntanyes de poesia
Muntarem en cada classe un aparador de llibres de poesia formant com una cadena de muntanyes. Els llibres seran de la biblioteca d’aula i els particulars que aporte l’alumnat com a préstec. Procurarem que siguen en valencià i en castellà, d’autores i autors valencians i de la resta de l’Estat. També poden ser en altres idiomes, si en tenen a casa. L’objectiu és envoltar-se de textos poètics i tindre, cada dia, uns minuts per a la poesia.
Versos al vent
La poesia és, fonamentalment, oralitat. Per tant, recitarem en veu alta els poemes que triem, des del centre de la classe en direcció a les finestres obertes, projectant la veu i vocalitzant, amb la intenció d’omplir l’aire de poesia i animant la vida al veïnat. Es pot fer de manera individual o per trios, recitant cadascú un fragment del poema.
Si a classe hi ha alumnes o famílies de diferents nacionalitats, seria fantàstic poder escoltar versos en altres llengües, i a més fomentaríem l’autoestima i el respecte per les altres cultures.
1,2,3… versos exprés
És una variant del joc 1, 2, 3, pica parets. Es realitzarà al pati i requerirà que prèviament hagen memoritzat un poema. Quan comence el joc, a la persona que agafen movent-se haurà de recitar els dos primers versos. La següent persona enganxada, recitarà els dos següents, i així successivament. Caldrà, així, prestar molta atenció. En el cas de fallar i no saber els versos que ha de recitar, pagarà penyora i eixirà del joc per a memoritzar el poema. Es tornarà la penyora quan puga recitar el text complet.
Poesia als instituts
Obrir camins de poesia
Des de l’entrada de l’institut es podria marcar, amb diferents colors, la direcció als diferents corredors, convertits en camins poètics, on a banda i banda, sobre les parets, i/o amb petjades fetes amb siluetes de peus, hi hauria poemes de diferents temàtiques o procedències: poetes valencianes i valencians, poetes universals, poesia amorosa, poesia social, haikus, cançons, o qualsevol altre criteri que podria acordar-se amb l’alumnat en les assemblees de classe.
Poemes musicats
En cada classe es poden fer audicions de poemes musicats tant en valencià com en castellà. El professorat facilitarà clàssics (exemple: Ausiàs March/Raimon, diferents versions de Vicent A. Estellés, Machado/Serrat) i l’alumnat proposarà grups més actuals (per ex.: Obrint Pas, Borja Penalba i Mireia Vives, El Diluvi, etc.)
Primavera i poesia a les biblioteques
Primavera i poesia
A les biblioteques municipals podria fer-se la campanya «Primavera i poesia». El dia 21 de març, per a començar tindríem un aparador ple de llibres de poesia, intentant que siga una relació paritària d’autores i autors, escrits en valencià i castellà. Es farien cartells d’alguns poemes per a posar en les portes o finestres, de tal manera que inclús les persones que no entraren a la biblioteca es pararen davant d’un cartell provocador com: «PER TU, LA POESIA/ IX DE LA PRESTATGERIA». O també: «PARA’T I LLIG / T’ANIMARÀ EL DIA» o pot acabar «ET CANVIARÀ LA VIDA». Podeu inventar-ne altres, la imaginació al poder!
Els cartells amb els poemes es podrien col·locar a l’Ajuntament, als forns i les farmàcies. Es canviarien cada quinze dies. Així, al llarg de la primavera, podríem presentar sis escriptores i sis escriptors.
Poesia de la terra
En el cas que al municipi o a la comarca hi haja poetes, cal donar-los a conéixer posant alguna foto seua i les fotocòpies de les portades dels llibres publicats o, almenys, algun poema.
A casa, llegim poesia!
En l’àmbit familiar tenim més possibilitats de jugar i acurtar distàncies, així que podríem fer amb els més menuts les activitats que us presentem a continuació:
Zoo poètic
Abans de començar hauran de memoritzar un poema breu o una estrofa. Després imaginarem que som diferents animals del zoo i recitarem els versos com ho farien ells: mones dotores, lleons famolencs, girafes avorrides, elefants cantors, etc.
Artistes de la paraula
Gravarem cada membre de la família recitant els seus versos preferits, amb un màxim d’un minut cadascun. Després, aquests vídeos els compartirem en classe. Cada dia escoltarem una família i posarem al suro de la classe tots els textos de l’audició.
Estes són algunes idees que podeu ampliar, acurtar o modificar. La idea és que la poesia estiga present en la nostra vida: visitar llibreries locals i descobrir novetats, acudir a les biblioteques municipals, consultar els bibliotecaris, llibreters, revistes especialitzades o webs d’editorials, per tal d’informar-nos i poder adquirir i regalar poesia. Deia Juan Ramón Jiménez: «Amor i poesia cada dia!».
