Natàlia Gisbert Abad (Alcoi, 1990). Pediatra de professió, combina la precisió científica amb una mirada literària que batega des de molt jove. No va començar a escriure per entretenir-se, sinó per entendre. Per posar nom a allò que costa explicar. Per ordenar emocions i fer llum en els racons foscos del món.
Amb Després del salt, novel·la guardonada amb el Premi Enric Valor, Gisbert ha entrat amb pas decidit en l’univers literari valencià. El llibre, ambientat a la seua ciutat natal, Alcoi, és un thriller psicològic que dissecciona els records, els buits, els silencis que habiten les famílies. La seua escriptura, precisa però càlida, dibuixa escenaris densos d’emoció, on cada paraula pesa com una revelació. Tot i la seua formació en ciències, escriu des d’un lloc íntim i profundament humà, on l’observació minuciosa del quotidià es transforma en matèria narrativa.
Fa uns anys, va participar en la campanya «Llegir en valencià, per a salvar el món» de la Fundació Bromera amb el relat Un record d’infantesa. Un text que, des de la senzillesa, sap tocar la fibra i connectar amb records que tots portem a dins. En 2025, ha col·laborat en la campanya «Llegir en valencià, la memòria de l’aigua» amb Dona d’aigua, una història que transita per les aigües de l’autoestima i la superació personal.
Amb només dues novel·les publicades, ja s’ha fet un nom propi dins la nova fornada d’autores valencianes. La seua trajectòria, que navega entre la medicina i la literatura, és un bon exemple que dues vocacions aparentment allunyades poden conviure i enriquir-se mútuament. La mirada científica li dona estructura; la sensibilitat literària, ànima. I és precisament en aquesta combinació on rau la força d’una veu que ha vingut per a quedar-se.
