Josep Antoni Fluixà (Alzira, 1959) és una figura essencial en el panorama literari valencià, tant per la seua trajectòria com a autor, com per la seua tasca en el foment de la lectura. Mestre de professió i escriptor per vocació, ha desenvolupat una obra que abraça diversos gèneres, des de la poesia fins a la narrativa infantil, passant per textos didàctics i d’assaig.
El seu debut literari arribà el 1987 amb el poemari Nàufrags sens illa, al qual seguiren títols com L’estel fugaç, Elegia i cant d’Alcúnia i Matèria corporal. Tot i això, Fluixà és conegut especialment per la seua narrativa infantil, amb obres com Gratacelònia, El poble de Llepamelós, El misteri de la cripta ibèrica o Peter Pan i la desaparició del foc. La seua escriptura es caracteritza per l’enginy, la sensibilitat i la voluntat de transmetre valors a través de la literatura.
La seua vinculació amb el foment de la lectura ha sigut una constant en la seua carrera. Ha publicat manuals com Jocs i estratègies d’animació a la lectura i Llegir per a aprendre, materials fonamentals per a docents i famílies. A més, ha sigut assessor del Cefire d’Alzira, de la Direcció General del Llibre de la Generalitat Valenciana i director de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura.
La dedicació de Josep Antoni Fluixà a la literatura i a l’educació ha deixat una empremta profunda en el panorama cultural valencià. Tant a través de la seua obra com de la seua tasca com a formador, ha contribuït a despertar i consolidar l’hàbit lector en diferents generacions. La seua visió de la lectura com a eina de creixement personal i social continua sent un referent per a docents, famílies i professionals del sector.
