Anna Rúbio i Fandos (Silla, 1975), és professora de valencià i escriptora, dos vocacions que compagina amb passió malgrat els malabarismes que sovint requereix. Encara que la seua obra no és extensa, ha estat reconeguda amb diversos premis literaris que avalen la qualitat i la profunditat del seu treball.
Rúbio va fer els seus primers passos en la literatura amb el conte Andròmines, publicat per l’EOI de València. Aquesta experiència va marcar l’inici d’un viatge creatiu que es consolidaria amb el llibre D’un fil de veu, guardonat amb el XXVIII Premi 25 d’Abril de la Vila de Benissa. Més endavant, amb La dona Hipàtia, un conte on va descobrir una faceta fonamental de la seua escriptura: el plaer de llegir en veu alta, de donar cos i vida a les paraules mitjançant la veu.
El seu recorregut literari ha continuat amb De l’arbre al pinyol, una obra guanyadora del XXVIII Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla de Mar. En aquest llibre, Rubio explora la relació entre el que és essencial i el que naix de l’arrel més profunda de l’ànima.
Una de les seues obres més significatives, Tens nom d’ocell, de la col·lecció «Llegir en valencià, sense por» de la Fundació Bromera, aborda la por a la soledat des d’una perspectiva optimista, oferint una reflexió positiva sobre un sentiment universal. Aquesta temàtica, recurrent en la seua obra, es connecta amb la sensibilitat de Rúbio per comprendre i donar veu a les emocions humanes més complexes.
Actualment, Anna Rúbio s’endinsa en nous territoris literaris, com la novel·la i el teatre, amb la curiositat de qui sap que escriure és un viatge ple de descobriments. La seua obra, tot i ser jove, ja destaca per la capacitat d’emocionar i fer reflexionar, amb una veu pròpia que ressona tant en el paper com en la lectura en veu alta.
