Premi Fundació Bromera al Foment de la Lectura 2024 en la modalitat individual.
Entrevista a Gemma Lluch.
Hi ha ulls que somriuren de manera permanent. Darrere d’aquest tipus de mirades hi ha sovint curiositat i entusiasme, no es pot somriure sense la vitalitat aprehesa més enllà del que podria suggerir una partida de naixement. Gemma Lluch mira amb ulls que somriuren tothora. Les ganes d’aprendre la superen. Podria jubilar-se en breu, però no ho farà. Està enamorada del seu alumnat i de la seua feina d’investigadora. I està bé que així siga perquè hi ha molta gent que ens beneficiem de manera directa i indirecta, immediata o a llarg termini, de tot el que fa.
De fet, si pense un tret concret que puga definir-la, em venen al cap sobretot dos paraules: passió i equip. Els seus somnis pensen en global. Jo li pregunte per un. I ella em parla de lectura crítica i responsable. Desitja i lluita perquè això no siga un privilegi, sinó més que un dret. Creu que hauríem de tenir-ne tots accés des de menuts, perquè a partir d’una lectura crítica podem tindre una visió del món plural. Té molta raó. D’això he tingut la sort de parlar amb ella en moltes ocasions. Fa un temps compartíem tertúlia en el programa de les vesprades de la ràdio d’À Punt, Pròxima Parada, que jo tenia l’honor de presentar. Cada dimarts ens reuníem Monty Peiró, Patrícia Campos, Gemma i jo. Parlàvem de tot amb perspectiva de gènere. Allà vaig conéixer aquesta dona entusiasta, generosa, combativa, apassionada, vital i professional en tot el que feia. I sovint ella ens parlava de la importància de la lectura, de ser crítiques, per a evitar fugir d’una visió esbiaixada de la realitat.
La primera Gemma que jo vaig conéixer va ser aquella, la tertuliana. Darrere hi ha tantes coses! És filla, germana, mare, tia i iaia,n’ i exerceix activament de les tres. De qui més fa, però, és d’ella mateixa, de Gemma, la dona, la professora, l’escriptora, la doctora, la catedràtica, la investigadora, l’aprenent, la conferenciant. Però també l’amiga, la col·lega, la feminista: oberta, tenaç, entusiasta, generosa, dona que dona. En ella, caldria que el diacrític fora novament necessari.
Investiga la promoció virtual de la lectura, els dissenys de plans de lectura i comprensió lectora. I crec que per a la nostra societat és una sort que algú com Gemma haja centrat el seu interés en el món de la lectura infantil i juvenil i haja tingut la sensibilitat de posar també la mirada en les narratives per a adolescents i estar atenta a la importància dels mitjans de comunicació social. Ella ha sabut vore que estos són una eina potent i fins i tot necessària per a estimular els joves a llegir.
No ha tingut una carrera fàcil, Gemma pertany a una generació masclista, on el món acadèmic estava ple d’homes amants i constructors del patriarcat. Però la tenacitat, la necessitat i sobretot la passió i la generositat la van empényer a treballar sense treva fins a convertir-se en una de les dones referents del món acadèmic en foment de la lectura, literatura infantil i juvenil, tradició oral, i un llarg etc.
Al seu entorn no volen deixar-la anar. Jo tampoc no ho voldria. Em diu Gemma que totes les persones tenen flaqueses i fortaleses, i que no creu que la persona que triomfa es faça sola. És una qüestió més d’equip. I així es torna a definir.
Li pregunte si té alguna banda sonora. M’ajuda a conformar-me una imatge més personal de la persona amb qui parle. Em diu que quan treballa sempre té de fons Tomás Luis de Victoria, un cèlebre compositor polifonista del Renaixement. Em pose jo també aquesta música religiosa per a escriure sobre ella. I entenc la seua tria, les paraules flueixen millor amb aquest fons que et fa de recer i d’aixopluc. També li agrada la música del barroc, sobretot Bach. El que em sorprén és per què. És molt matemàtica, em diu. I pense en la bellesa de l’ordre, en la fractalitat del món que ens envolta, i m’imagine una part de la Gemma que conec, que busca dades, xifres, que analitza, que es capbussa en el coneixement i posa trellat on només hi ha suposicions. Però tot des de la calma i l’alegria, amb una passió i generositat infinites. Ara sí que entenc la tria musical.
Gemma Lluch és catedràtica de la UV, del Departament de Filologia Catalana, Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. Doctora en Filologia i Premi Extraordinari de Doctorat. Fa més de 30 anys que es dedica a la investigació i a la transferència d’investigació. Ha publicat 100 treballs d’investigació, 17 llibres, i participa sovint en congressos, conferències, mitjans de comunicació. Però anà de ben poc, que ella i nosaltres ens perdérem tot això, perquè volia estudiar dret i ser advocada i jutgessa. Crec que és un bon punt de partida per a esta conversa saber per què va canviar d’opinió, i li ho pregunte, encuriosida.
Com és que ara no estic parlant amb una magistrada?
El meu professor d’espanyol l’últim any de batxiller, Eduardo Alonso, em va dir que havia de fer filologia. Li vaig fer cas. Encara que primer jo volia estudiar dret i després informàtica.
I una vegada en la Universitat, en filologia, et decantes per la catalana, per què?
Perquè em semblava la gent més interessant, la més innovadora, amb inquietuds culturals. La majoria dels que estaven en català era gent que venia de comarques amb el valencià com a llengua materna i vaig començar d’una manera més seriosa a aprendre i parlar valencià, i em vaig integrar en tot el món valencianista, de la cultura en català.
Perquè tu vas nàixer al Port de Sagunt i a casa parlàveu tots en castellà.
Sí, a casa i fora de casa, perquè al Port tots parlaven castellà. Però quan encara era menuda vam anar a viure a València i és en el món de la falla on jo comence a entrar en contacte amb el valencià. Féiem teatre, amb obres d’Escalante, i els fallers ens servien d’exemple per a emprar el valencià.
Tornem a la facultat, perquè allà, un altre nom, dels grans, va ser clau en el teu esdevenir professional, Vicent Salvador. Com i per què? Sí, em vaig llicenciar en filologia hispànica l’any 1980 i vaig fer la tesina sobre les rondalles valencianes d’Enric Valor. Vaig tornar a la Universitat 15 anys després, quan Vicent Salvador em va dirigir la tesi La literatura infantil i juvenil en català. El lector model en la narrativa i em va marcar molt la manera d’enfocar la investigació, de mirar la lectura, la literatura.
Com és que vas estar tant de temps sense tornar a la Universitat?
Conciliar va ser difícil, jo tenia 27 anys, estava separada i amb una filla de dos anys. Aleshores vaig haver de triar entre la universitat, amb poca seguretat i un sou baix, i preparar-me les oposicions, més llarg, però més segur.
En aquell moment no es parlava de conciliació. Com t’ho feies?
La conciliació va consistir en una bona organització d’horaris i en el fet de renunciar a tot el que no fora la meua filla i la feina. Ara, amb perspectiva, crec que va ser una bona opció en aquelles circumstàncies.
Vas aprovar les oposicions, però en realitat vas estar poc de temps treballant en secundària.
Cert, perquè molt prompte em van telefonar de la Conselleria d’Educació per a fer una entrevista i vaig dir que sí. Va ser any i mig en un equip liderat per Miquel Soler, estava Felipe Zayas, que després seria el meu marit, Montse Ferrer, Vicent Pascual, i vam formar un equip magnífic, un equip de reforma amb moltíssim treball però amb molta il·lusió.
En què treballàveu?
Vam treballar en la formació del professorat, el material, les legislacions o els pressupostos i també en l’enfocament comunicatiu, sobre el qual posteriorment vaig aprofundir amb Maria Josep Cuenca a la Universitat, en aquest cas, en l’ensenyament de castellà i valencià en secundària. Vam revolucionar moltes coses. Va ser poc de temps, però em va marcar. Visc cada cosa que faig amb una passió enorme, quan entre, ho faig fins al moll de l’ós.
Això et passa també en l’àmbit personal?
Sí, jo crec que sí. Un poc com a la tertúlia de dones que teníem en À Punt, en Pròxima Parada, no? Era una hora a la setmana, però Monty Peiró, Patrícia Campos i tu em vau obligar a enfrontar-me a la meua condició de dona, de dona gran i amb un passat marcat per una societat molt patriarcal. Em féieu reflexionar en la manera de plantejar les coses. La Gemma que va entrar no era la mateixa que la que va eixir. Ara soc més feminista i estic més empoderada. (…) La teua entrevista m’obliga a recordar i repassar algunes experiències de la meua vida. I veig que cadascuna d’elles m’ha canviat.
De la tertúlia en done fe, sempre venies documentada i agraïda per l’aprenentatge que et suposava. I amb passió pel que feies. Alguns exemples més d’experiències que t’han marcat? Hi ha un altre fet que m’ha marcat molt. Estava a Santiago de Xile, en un congrés de literatura per a infants, i vaig viure un terratrémol de 8,8. Estava en un nové pis i vaig sentir la mort molt a prop, estava convençuda que no eixia d’allà. Els sis dies de després no ens vam poder moure d’aquell hotel i tots els qui participaven en el congrés i gent vinculada al món de la lectura van estar al nostre costat i en cap moment ens van abandonar. Va ser una experiència molt intensa.
Gran part de la teua investigació se centra en les capacitats i competències per a poder llegir en diferents formats. Em pregunte si les famílies són un dels factors que caldria tindre en compte.
La investigació destaca la família com el primer mediador de lectura, per això és important formar-les i ajudar-les en l’acompanyament lector dels membres més joves de la casa i també a transformar pares, oncles, iaios i iaies en persones lectores i lectores crítiques.
Tu que n’ets experta, com veus la salut de la literatura infantil i juvenil?
Crec que està molt bé i que hi ha propostes molt innovadores. Em sembla molt encertada i positiva la incorporació de persones prescriptores que no són mestres o docents i tenen una perspectiva del lector no com a alumnat. S’està treballant molt els temes de sexisme, racisme… i crec que va molt bé.
I com podem convertir en addictes a la lectura els més menuts?
El principal: creant entorns lectors en tots els llocs. L’escola ja ho és, faltaria traure les biblioteques a les places on juguen els xiquets, en les cases, en el transport públic, etc.
Si facilitàrem eixa addicció, millorarien en comprensió lectora? Els nivells no són gens bons.
No tenim dades suficients per a dir-ho. El principal informe PISA diu que hi ha un descens arreu del món en la comprensió lectora. Però hi intervenen molts factors que cal tenir en compte.
Ara que els formats han canviat, com construeixen els joves les seues identitats quan parlen en la web 2.0?
En internet són identitats transnacionals i transculturals. He estat entrevistant una xica youtuber i fins que no portàvem una setmana parlant no vaig saber que era de València. Ens comunicàvem en anglés i castellà, i vaig donar per fet que era de l’Amèrica del Sud. Ara mateix les converses que s’originen a la xarxa no es fan centrades en el lloc.
Quan es va publicar l’Informe PIRLS i PISA 2022 de comprensió lectora, (PIRLS, Progress in International Reading Literacy Study) es va fer un manifest en defensa de les biblioteques escolars i l’accés a les lectures en paper. En el germen d’aquell escrit hi havia quatre investigadors, una d’elles, tu. Com va anar allò? El manifest va nàixer per casualitat. El va iniciar Héctor Ruiz, va escriure a Lalo Salmerón, que va dir que havia d’estar jo també. A través de correus electrònics ens vam posar d’acord immediatament, perquè quan parteixes d’un marc teòric i metodològic semblant, parles el mateix llenguatge i és molt fàcil posar-nos d’acord. Vam consultar diferents persones que ens podien ajudar. Tinc un grup de watshapp, amb gent de biblioteca escolar d’Extremadura, Cantàbria i Galícia, i parlem sovint de qüestions relacionades amb el món de la lectura. Els quatre teníem bons contactes, ho vam enllestir i ho vam llançar i va córrer com la pólvora. Això és pluja fina, tu vas treballant, treballant, i en algun moment la pluja trenca el paraigua, t’arriba i et mulla. Tu eres una peça d’una cadena molt llarga i saps que algunes coses les voràs tu, i altres els nostres fills i els nostres nets, però que eres una peça fonamental en aquesta cadena de construcció i transferència del coneixement, sempre et trobes bé i estàs feliç perquè no esperes fer-ho tu tot, sinó que és una feina d’equip. El més important és treballar conjuntament i compartir.
Creus que són efectius els programes de promoció lectora?Soc una defensora de les polítiques públiques de lectura, més que per ideologia, per dades. En el projecte que vam fer per a la UNESCO (2007-2010) vam analitzar durant 4 anys diferents experiències lectores relacionades amb les polítiques públiques de lectura, i quan les pràctiques de lectura estan acompanyades depolítiques que donen una continuïtat, que avaluen els resultats que les acompanyen, funcionen. I funcionen molt bé, les dades que vam obtindre van ser molt bones. Es generaven societats més democràtiques i, sobretot, quan estes polítiques de lectura van acompanyades de polítiques d’escriptura pública. En el sentit d’ensenyar la ciutadania a expressar el que sent, vol i necessita. En el moment en què donem a la gent la paraula a partir de la lectura i l’escriptura, l’empoderem. Perquè la gent és ama de la seua vida i del que vol. No a partir de les xarxes i del watshapp, sinó a partir de lectures diverses.
I com anem al País Valencià pel que fa a este tipus de polítiques?
Ací hem tingut tradicionalment polítiques de defensa del llibre sobretot, però a poc a poc, això va canviant. Ací al País Valencià vaig dirigir un grup amb el qual vam aconseguir reunir totes les associacions, persones del mon de l’educació, la cultura, bibliotecaris, perquè ens digueren què esperaven d’un pla de lectura valencià. Va costar d’eixir. La base de les polítiques públiques de lectura han de ser les biblioteques, que són institucions públiques, que no tenen uns interessos clars, com tenen editors i escriptors, i que són capaces de donar respostes múltiples a ciutadans.
En tens algun exemple?
Ara mateix estic ajudant a treballar en el Pla Nacional de Lectura de Catalunya, que és magnífic. El coordina la filòloga, editora i mestra, Montse Ayats, i en ell s’ha aconseguit reunir ensenyament i cultura.
Caldria l’ajuda de les editorials per a triar lectures compromeses, valentes?
Caldria l’ajuda dels mediadors principalment: de la família, dels bibliotecaris, de les llibreries. Per exemple, les llibreries de barri fan un paper magnífic en la proposta de lectures alternatives a les més venudes, en la creació de clubs de lectura, en les presentacions dels llibres que reuneixen lectors i autors, etc. Pense, per exemple, en les que més visite: La Repartidora, La Rossa, Llibreria Estudio 64, Llibreria Ramon Llull, Llibreria Primado Reig… Totes elles portades per professionals que conversen amb tu sobre autors, tendències, gustos, lectures.
Participes sovint en congressos, conferències en xarxa, mitjans escrits i audiovisuals, en quins àmbits hi ha més carència de coneixement? I en què s’està fent més esforç per avançar?
Jo crec que hem avançat moltíssim en molts aspectes. Crec que el més important és el diàleg entre els diferents agents de l’ecosistema de la lectura, és a dir, entre la investigació que fem en la universitat, com la transferim als editors, llibreters, biblioteques, als escriptors perquè milloren la producció de llibres i treballen també la lectura.
La segona qüestió que és fonamental és treballar des de les dades. Quan jo vaig començar a treballar, trobava molt a faltar les dades perquè sempre parlaven d’experiències personals. Has de tindre dades objectives, i no des de la superioritat moral que alguns tenen com a lectors. T’has de preguntar per què no llegeixen, què els allunya, per què desconeixen eixe món. Sense respondre a totes eixes preguntes és molt difícil que dissenyes polítiques per a ells. Per això, són tant importants les dades objectives.
Una altra qüestió en què hem avançat és que investiguem la lectura des de àrees diferents. En la UNESCO, l’única filòloga era jo, la resta són antropòlegs, sociòlegs, comunicació… Ara treballe amb psicòlegs i gent de didàctica de la llengua. Una mirada diversa i plural sobre la llengua ens ajuda moltíssim.
Què hi ha darrere de la Gemma investigadora?
Investigar és un repte, posar-te davant d’interrogants i intentar resoldre’ls.
Poder saber com eren les històries que es narraven oralment a tot Europa, d’on venien, o com trobar el lector model en la literatura per a infants i joves en català, lectura 2.0. Intentar donar respostes a tot això és apassionant.
“En el moment que donem la paraula a la gent, l’empoderem”
Gemma Lluch
I què significa per a tu la docència?
Jo estic encantada tant en la del grau de filologia catalana, en el màsters que he fet, i també en el doctorat, sempre són temes relacionats amb la lectura. Ara, Cristina Vargas i jo codirigim una tesi doctoral a Encarna Pascual, estem fent un mapa sobre què es llegeix, com es llegeix, quins títols, al País Valencià. Portem tres anys, és una tesi complexa i profunda. En el cas del grau, tenim uns estudiants de filologia catalana magnífics, i estan assegurades unes generacions molt bones i vocacionals. Tot això no seria possible sense l’equip de professorat.
Quina reflexió fas sobre l’actual censura de llibres, de revistes, de cultura que patim al País Valencià.
Aquest tema és molt greu. Jo he analitzat molt la censura de llibres per a infants i adolescents durant el franquisme, i el que està passant ara s’hi acosta prou. He llegit molt les anàlisis que han fet els bibliotecaris nord-americans sobre les censures a les biblioteques i és un moviment mundial d’extrema dreta. Hauríem de ser conscients que cap servidor públic té el dret de dir-nos què podem i què no podem llegir. Tenim mediadors sobradament preparats com els docents, els bibliotecaris o els investigadors per a orientar. L’objectiu és oferir un ventall de lectures, perquè qualsevol llija de tot i sobre tot. Després, cada lector tria com vol ser i quina és la seua ideologia,entenent ideologia, no com a votant, sinó com et situes tu davant el món. Això és una responsabilitat individual.
Com podríem lluitar contra esta censura?
En el meu cas, analitzant i donant mecanismes metodològics al meu alumnat perquè siguen capaços de detectar aquestes censures i biaixos en els clubs de lectura, mostrar protocols d’altres països i sobretot mostrant la gran quantitat de lectures meravelloses que hi ha en el món.
Dis-me una lectura meravellosa per a tu.
El mundo y sus demonios de Carl Sagan, la ciència ha advertit mil vegades i em sorprén que hi haja persones que no escolten. I no em vull incloure, perquè hi ha gent al món que escoltem, i crec que és important deixar clar que algunes persones sí que ens esforcem per escoltar, per llegir per saber, perquè si no, fa la sensació que tots passem de tot i no és així.
Sobre esta lectura Gemma Lluch té dos frases penjades al seu Instagram. Són cites que el mateix Sagan publica en les pàgines del seu llibre. Totes dues són de Thomas Gray. I una d’elles aconsegueix definir com se situa Gemma davant el món. ‘Cuando uno se enamora quiere contarlo al mundo. Este libro es una declaración personal que refleja mi relación de amor de toda la vida con la ciencia’.
Entrevista de Susanna Lliberós, periodista i poeta, a Gemma Lluch
