Premis Fundació Bromera al Foment de la Lectura. Modalitat col·lectiva.
L’ermitori de Sant Pau, a Albocàsser, és un d’aquells indrets que emana un magnetisme especial. Per als més devots, és el lloc on sant Pau va obrar el miracle de curar uns pastors coixos. Per a uns altres, fou una cruïlla de camins en la imbricada teranyina de sendes i assegadors que creuaven la Corona d’Aragó. Per als qui tenen una mínima sensibilitat valencianista és també un espai fundacional. Perquè ací, en aquesta construcció sòbria amb un espai natural adjacent on s’arrengleren alts plàtans d’ombra, va tindre lloc la I Colònia Escola Valencianista l’any 1933, una cita que, per a molts, fou el bressol del que ha sigut l’escola en valencià. Una colònia, impulsada pel gramàtic Carles Salvador, en absolut menor. Una placa recorda encara avui en dia aquella fita.
No és d’estranyar, per tant, que fora en aquest indret, carregat de simbologia, que tingueren lloc les primeres trobades que acabaren desencadenant la creació de Maestrat Viu, el primer col·lectiu que persegueix aixoplugar persones de tot el Maestrat històric amb una mateixa inquietud: preservar la llengua i la cultura d’aquest territori situat en l’extrem més septentrional del País Valencià. Un territori que, de València estant, es percep com llunyà, perifèric, però que, tanmateix, ha sabut mantindre una idiosincràsia i personalitat fortes. Un territori, a més, de cruïlla, a tocar dels veïns catalans, amb qui es mantenen llaços estrets de convivència.
Maestrat Viu és una entitat que mira cap al futur, però que vol honrar el llegat dels oriünds que, en el passat, van treballar per l’idioma des d’aquestes contrades allunyades dels centres de decisió: del mateix Carles Salvador a mossén Garcia Girona, del mestre Enric Soler i Godes al prohom Llorenç Sorlí, passant per Antoni Porcar o Pere-Enric Barreda. Homes que no figuren en els llibres d’història, però que van mantindre la flama de l’estima pel que és propi.
Reportatge de la Fundació Bromera del Maestrat Viu
De Sant Pau al futur
Tornem, però, a Sant Pau d’Albocàsser. Perquè fou ací on, el 2011, van tindre lloc les primeres reunions entre Escola Valenciana i els primers involucrats en Maestrat Viu. La voluntat de l’entitat escolar era sondejar el territori per a aconseguir que les Trobades se ce- lebraren als Ports i el Maestrat, un forat negre, fins aleshores, per a l’entitat.
Allà es reuniren persones de diversos municipis. Alguns ja militaven en altres entitats; altres s’hi estrenaven. Tots tenien, però, inquietuds similars i el convenciment que la participació de la societat civil era indispensable en l’objectiu últim de preservar el patrimoni propi, entés en un sentit ampli. «Mai no havia existit una associació en l’àmbit supralocal. En això, Maestrat Viu era completament nou», explica Pilar Vidal, veïna de Benassal, que acumulava molts anys d’investigació i reivindicació en l’àmbit de la memòria històrica.
«A través d’accions positives envers la nostra llengua i la nostra cultura, hem volgut potenciar el sentiment de pertinença a la comarca del Maestrat», explica Vicent Sanz, secretari de l’en- titat i un dels membres més longeus de l’executiva. Al capdavall, recorda Sanz, del que es tractava era de trencar amb «la inèrcia de la desmemorialització i despersonalització imbuïda». «Vivim en un territori que, des de l’època liberal, s’ha regit per l’esquema provincial, una organització administrativa que s’ha acabat natu- ralitzant i ha esborrat el nostre passat», exposa.
Davant d’això, Maestrat Viu naix per a aixoplugar la trentena de municipis actuals que, en el passat, van formar part del Maestrat històric, és a dir, aquell que depenia de l’ordre de Montesa. N’hi ha que, com Peníscola, compten amb quasi 8.500 habitants; n’hi ha que, com Ares, no hi apleguen als 200. «El nostre àmbit d’actuació és el Maestrat, comarca històrica i natural des dels orígens de la fundació del Regne de València […]», explica Josep Meseguer, natural de Xert i un dels membres fundacionals d’una entitat que ha fet de la perseverança una de les seues senyes d’identitat.
La tria del nom no fou casual: volia deixar constància d’aquesta reivindicació territorial alhora que incorporava un epítet que remetia al concepte de vitalitat. En definitiva: honrar el passat, treballar en el present i projectarse cap al futur. Per tal que no quedara cap dubte de la naturalesa de tot plegat se li incorporà l’afegitó «Col·lectiu en defensa de la llengua i la cultura».
«En el nostre territori, malauradament, existia un dèficit pel que fa a l’estima de la llengua i la cultura —recorda Pilar Vidal—. La creació de Maestrat Viu va significar un baló d’autoestima per dignificar allò que és nostre, valorar el llegat que hem heretat i defensar la llengua». «Una de les grans virtuts de Maestrat Viu ha estat la de saber aglutinar gent molt valuosa procedent de diverses disciplines. S’ha treballat en xarxa i s’ha fet pinya amb la resta d’entitats del territori», recalca Pilar Marés, vinarossenca d’adopció, que en va ser presidenta entre 2020 i 2021, un moment molt delicat per a tot el moviment associatiu a causa de la pandèmia.
De les Trobades als Premis
Més enllà de contribuir a l’organització de les Trobades d’Escola Valenciana des de l’any 2012, Maestrat Viu ha estat capaç d’articu- lar un calendari d’activitats ben notable. Entre les que, en primera instància, van començar a caminar, hi ha les Trobades Excursionistes, organitzades per Pau Fabregat, un dels fundadors de l’associació. Fins a set edicions se celebraren d’aquestes cites que van arribar a aplegar, en algunes edicions, més de duescentes persones. Sant Mateu, Benicarló, Benassal, les Coves de Vinromà, Peníscola i Vistabella són els municipis que acolliren una experiència que tenia, en última instància, l’objectiu de generar germanor entre excursionistes de tota la comarca.
L’activitat que més notorietat ha adquirit al llarg d’aquests catorze anys de vida són els Premis Maestrat Viu, que es van organitzar per primera vegada l’any 2014 a Peníscola. Es tracta d’uns guardons inèdits que reconeixen persones i entitats que treballen per la comarca, la cultura i la llengua. «Al principi, quan membres de la junta ho van plantejar, alguns altres vam pensar que era un esdeveniment que ens venia gran. I, tanmateix, es van començar a fer, s’han consolidat i han demostrar ser una eina fantàstica per a posar en primer pla la gent de la comarca», explica Pilar Vidal.
Els Premis són, a més, una cita anual que genera cohesió, sentiment de pertinença i autoconeixement. Els guardons es concreten en quatre distincions. El Premi Carles Salvador reconeix la trajectòria individual i l’han rebut Pere-Enric Barreda, Carles Santos, Joan Ferreres Nos, Benjamí Bar- berà Miralles, Miquel Àngel Pradilla Cardona, Joan Salvador Beltrán Cavaller, Lluís Gimeno Betí, Joaquim Arnau Querol, Josep Manuel San Abdón, Pep Castellano i Emili Ferrando Puig.
El Premi Pere Labèrnia, que reconeix la trajectòria d’un col·lectiu, l’han rebut el Centre d’Estudis del Maestrat, la Fundació Carles Salvador, la revista Traiguera, Onada Edicions, la revista Niño (de l’escola de Rossell i ara del CRA La Bardissa), la Comissió Cultural de Persones Crítiques amb Iniciativa d’Atzeneta del Maestrat, Canal 56, Olis Cuquello, Cuinatur, la revista Tossal Gros i Amics del Bureo d’Albocàsser.
El Premi Alfred Giner i Sorolla està destinat a les iniciatives anuals de tipus individual i, fins ara, ha anat a parar a mans de Teresa Boix, Mariola Nos, Lucía Alemany, Berta Sans Monroig, Montserrat Vericat, Òscar Pérez Silvestre, Amanda Ulldemolins, Àlex Torres, Fermín Sales i Ferran Grau.
Finalment, el Premi Seidia està destinat a iniciatives anuals de caire col·lectiu. Han estat mereixedors d’aquests premis: el Grup de Recuperació de la Memòria Històrica, de Benassal, la Plataforma d’Amics i Amigues de l’escola del Canto, la Fira d’Oficis de Benassal; i l’Aplec del Sénia, la representació teatral la Conquesta de Culla, la Fira del Llibre d’Ares, la Coordinadora d’entitats del Maestrat, la Regidoria d’Igualtat d’Albocàsser, la Plataforma No al Yellowstone, l’Arxiu de Vistabella, Connecta Natura; i la Plataforma No a la MAT Comarques de Castelló.
El Premis són, en definitiva, una mena d’aparador que atorga reconeixement i, de resultes, estimula l’activisme. Una forma, també, de potenciar l’autoestima. Per a Vicent Sanz, els guardons «serveixen de punt de trobada de la gent que, a la comarca, ens movem en aquests ambients. A més, prestigien persones i entitats i atorguen reconeixement social a les persones que treballen en la mateixa direcció que Maestrat Viu».
Visca la cultura!
Una altra de les iniciatives ex novo que més arrelament i incidència ha aconseguit en el territori és l’Estiu Literari, que s’organitza des de l’any 2017 i que té per objectiu donar a conéixer el patrimoni literari comarcal i els seus valors, així com els autors i les obres literàries que al llarg del temps han situat el Maestrat en el panorama de la literatura en llengua pròpia.
Aquesta iniciativa, que compta amb la col·laboració de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, consisteix a organitzar, cada any, un seguit d’activitats en un dels municipis. La nòmina d’iniciatives és amplíssima: de clubs de lectura al voltant de llibres ambientats a la comarca a conferències per conéixer els autors en valencià del Maestrat; de taules redones per a reflexionar sobre el model cultural de la literatura de la comarca a rutes literàries. Des de la primera edició, a Traiguera, hi han participat més d’una seixantena de persones, entre ponents de conferències i autors.
La celebració de l’Estiu Literari ha donat peu, a més, al naixement d’Empelt, una revista d’estudis literaris, lingüístics i humanístics centrats en les formes d’expressió culturals i artístiques de la comarca, en què es condensa tot el bagatge que s’acumula al voltant d’aquesta iniciativa.
Tot i que més efímer, no cal passar per alt un altre «empelt». Es tracta del festival Conta’M, nascut l’any 2019, un projecte coordinat per la narradora Tània Muñoz que perseguia potenciar la narració oral com a element patrimonial. Un «festival d’històries» que al llarg de tres dies omplia un municipi de contes, narrats tant per professionals com per aficionats. I no només això, perquè de forma paral·lela s’organitzaven bona cosa d’accions complementàries: des de jornades de formació en col·laboració amb el Cefire i destinades als docents, fins a fires del llibre, passant per maratons d’il·lustracions o visites guiades. En definitiva, una iniciativa deliciosa de rondalles que, malauradament, les institucions públiques no van saber valorar com calia per a permetre una continuïtat que hauria estat més que merescuda.
«Un dels objectius que perseguíem era crear consciència sobre la importància dels contes populars com a patrimoni propi, ja que, al contrari que altres manifestacions culturals, s’han deixat una mica de banda. No es tractava de plantejar només una iniciativa des de fora, sinó de treballar de forma que la gent del poble se sentira implicada», explica Tània Muñoz, qui valora molt positivament les sinergies que es van crear al voltant d’aquest esdeveniment i el veïnat dels municipis implicats.
Els tres municipis on es van celebrar van ser Atzeneta, Càlig i Canet lo Roig. «Vam treballar de bracet d’estructures associatives que ja estaven consolidades i això va fer que el resultat fora positiu, no només pel resultat, sinó pel procés de preparació. Vam aprofitar les dinàmiques que ja existien i això va donar els seus fruits», explica la coordinadora del Conta’M, el primer festival que a terres de Castelló tenia com a eix vertebrador la narrativa oral. Més enllà del valor de la programació estricta, tant l’Estiu Literari com el Conta’M van evidenciar i evidencien que hi ha espai per a la celebració d’esdeveniments de caire cultural més enllà dels que venen marcats per inèrcia en els calendaris de cada municipi i que, en ambdós casos, tenen molt bona resposta per part del públic, tant entre la gent del municipi com entre els visitants que volen fruir de la proposta.
Una potent veu septentrional
Al marge del calendari d’activitats, al llarg d’aquests anys de vida, Maestrat Viu també s’ha distingit per erigir-se en una veu potent i pròpia davant alguns dels reptes que se li han plantejat a la societat valenciana i, més concretament, a les comarques més septentrionals del País Valencià.
En aquest sentit, Maestrat Viu s’ha erigit en defensora del territori i ha manifestat la seua preocupació per diversos projectes que, en l’àmbit de l’explotació energètica o mediambiental, es plantejaven en termes extractivistes. L’any 2012, per exemple, va manifestar públicament la seua oposició a un seguit de projectes d’extracció energètica mitjançant la tècnica de la fractura hidràulica que s’havien plantejat al Maestrat i la comarca veïna dels Ports. Un any després, també es va posicionar en contra d’una explotació minera d’extracció d’argiles i arenes que s’havia projectat a la partida del Saulonar, en terme de Benassal.
D’una altra banda, l’any 2020, la seua oposició al Yellowstone Europeu que es pretenia desenvolupar a cavall de diverses comarques va ser fonamental perquè els promotors d’aquesta iniciativa, suposadament filantròpica, finalment en desistiren. Aquest macroprojecte, promogut per l’entitat Global Nature, pre- tenia crear una mena de reserva natural en una àmplia franja del territori que incloïa el Maestrat, els Ports, el Maestrazgo de Terol, el Matarranya, la Terra Alta i el Montsià. Es plantejà, a més, sense cap tipus de consulta formal i prèvia als representants institucionals del territori. Maestrat Viu també ha jugat un rol actiu en el debat —sem- pre ajornat— de la comarcalització del País Valencià. En aquest sentit, ja l’any 2018, tres anys després de l’arribada del Botànic a la Generalitat Valenciana, va reclamar una comarcalització «sensata i coherent» que responguera a criteris històrics. De fet, el posicionament de Maestrat Viu va contribuir a recuperar per a l’Alt Maestrat, anys més tard, quatre municipis. En concret, en el mapa comarcal editat el 2023 per l’Institut Cartogràfic Valencià (per tant, amb visos d’oficialitat al marge de la sempre ajornada llei de comarcalització), Vistabella, Benafigos i Atzeneta abandonaren l’Alcalatén per a incorporar-se a l’Alt Maestrat, com també ho va fer la Serratella, fins aleshores ubicada a la Plana Alta. Vilafranca, per la seua banda, va abandonar l’Alt Maestrat per a incorporar-se als Ports.
En aquest sentit, Maestrat Viu va ser una de les moltes veus que, del territori estant, va fer veure a les administracions situades a València (habitualment preocupades en altres assumptes), de la necessitat de moure fitxa en aquesta matèria. Com explica Josep Meseguer, «Maestrat Viu ha esdevingut una ferramenta al servei del territori. El nom i el respecte que s’ha anat guanyant al llarg dels anys ha provocat que la seua veu haja estat tinguda en compte quan han existit iniciatives que perjudicaven el territori o bé quan s’han plantejat opcions de canvi que, com en el cas de les comarques, eren positives».
Fotografies de Vicent Sanz, secretari de Maestrat Viu als Premis Fundació Bromera al Foment de la Lectura 2025
La llengua, una preocupació cardinal
Però, sens dubte, on Maestrat Viu ha manifestat amb més rotunditat la seua personalitat és en tot allò referit a la llengua. Així, al llarg dels seus catorze anys de vida, ha manifestat la seua posició a favor del valencià en temes tan diversos com el tancament de Canal 9; la reciprocitat entre les televisions catalana, valenciana i balear; la presència de la llengua a l’escola; o els atacs a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Més recentment, Maestrat Viu va publicar el Manifest pel valencià d’avui i demà, un text obert a adhesions on critiquen que «PP i Vox despleguen una política lingüística que té per objectiu la destrucció dels progressos que la societat valenciana en general ha portat a terme». En conseqüència, exigeixen al govern valencià que «ature les polítiques de desprotecció i persecució del valencià».
Fet i fet, es pot afirmar que Maestrat Viu és una de les moltes entitats que, amb les seues accions i la seua energia, han contribuït a fer país, tot incorporant el Maestrat al potent moviment cívic que, de Vinaròs a Oriola, treballa en defensa de la llengua, la cultura i la personalitat pròpia del País Valencià dins el conjunt de la catalanitat. En definitiva, un fil més per a donar consistència a aquesta malla de complicitats cíviques que fan possible l’existència del poble valencià.
Reportatge escrit de Violeta Tena.
