Les rondalles i els contacontes obrin camins cap a la lectura, mantenen viva la tradició oral i connecten generacions.
Les rondalles i els contacontes han sigut durant segles una de les principals vies de transmissió de coneixements, valors i imaginari col·lectiu. Abans que existiren els llibres a l’abast de totes i tots, les històries viatjaven de boca a orella i de generació en generació, adaptant-se al temps i al lloc, però mantenint sempre una essència compartida.
En cada poble i en cada família hi havia persones amb el do de contar històries. Sabien captivar amb la veu, amb el gest i amb la pausa, convertint una vetlada quotidiana en una experiència memorable. Hui, en ple segle XXI, sembla que el vertigen digital ens haja allunyat d’eixe costum antic, però l’art de contar contes continua sent un recurs poderós per a educar, emocionar i connectar.
El valor de la tradició oral és doble. D’una banda, ens arrela al nostre passat, a eixes històries que expliquen qui som i d’on venim. De l’altra, ens recorda que la paraula viva, dita i escoltada en comunitat, té una força que cap pantalla pot substituir. Quan un narrador s’asseu davant d’un grup de xiquetes i xiquets o d’adults i obri el fil d’una rondalla, es crea un ambient únic.
A les aules, recuperar l’art del contacontes té un gran valor pedagògic. Escoltar històries ajuda als més menuts a entrenar l’atenció, a desenvolupar la imaginació i a millorar la comprensió oral. Al mateix temps, aprenen a reconéixer estructures narratives, a anticipar girs i a interpretar emocions. Quan posteriorment se’ls convida a llegir o a escriure, ho fan amb un bagatge més ric i amb la sensació que les paraules poden transformar-se en experiències. A més, la narració oral fomenta la participació activa, ja que els menuts pregunten, riuen, anticipen finals o inventen continuacions, convertint-se també en creadors.
Les famílies també tenen un paper fonamental en aquesta pràctica. Contar un conte abans de dormir és molt més que un ritual, és un espai de vincle i de confiança. Les rondalles també són una porta cap a la lectura, després d’escoltar-les, moltes xiquetes i xiquets senten el desig de llegir-les en un llibre, tornar-les a viure o inventar-ne de pròpies.
En l’àmbit comunitari, els contacontes han recuperat un paper protagonista en biblioteques, festivals i trobades culturals. Allà on s’organitza una sessió de narració oral, es crea un punt de trobada intergeneracional. Les persones majors reconeixen en les històries fragments del seu passat, mentre que els més joves les descobreixen amb fascinació. La narració oral és, així, un pont que unix edats i experiències, i que reforça la identitat col·lectiva. En un món cada vegada més globalitzat, les rondalles locals i les històries pròximes ens recorden la riquesa del nostre patrimoni cultural.
Ara bé, la tradició oral no ha de viure d’esquena al temps digital. Al contrari, molts narradors i narradores han sabut aprofitar les eines actuals per a donar-li nova vida. Pòdcasts de contes, canals de vídeo, enregistraments sonors o propostes interactives mostren que les històries poden adaptar-se als nous formats sense perdre la seua essència. L’important és que, darrere de cada pantalla, continue bategant la veu viva que les fa úniques.
En definitiva, en temps digitals l’art de contar contes continua sent un tresor que val la pena preservar i potenciar. Les rondalles i els contacontes no sols mantenen viva la tradició oral, sinó que també ens obrin camins cap a la lectura, reforcen els llaços comunitaris i ens recorden que les paraules dites amb cor tenen la capacitat de transformar-nos. Allà on hi haja una veu disposada a narrar i unes orelles disposades a escoltar, hi haurà un espai on la màgia de les històries continue viva.
