El primer festival de poesia de la ciutat d’Alzira
El pròxim 4 de desembre de 2025, el Saló Daurat de La Gallera (Alzira) acollirà un esdeveniment únic: el Recital Poètic “Alzira, l’illa de la lectura”, una cita que vol explorar el present i el futur de la poesia, creant un espai de trobada entre veus consolidades i noves generacions.
Aquest recital no és només una celebració de la tradició poètica, sinó també una invitació a obrir-la a les inquietuds contemporànies. Marc Granell, Josep A. Fluixà, Carme Castells, Joan Deusa, Àngels Gregori i Josep Piera seran els protagonistes d’un vermut literari moderat per Marta Estrelles, membre del consell assessor de la Fundació Bromera.
La jornada continuarà amb un recital poètic a càrrec d’alumnes dels IES Josep Maria Parra, Murta i Rei en Jaume, que donaran veu als versos d’aquests autors, demostrant que la poesia és també un llenguatge viu entre els joves. A més, la música tindrà un paper essencial amb les interpretacions de Leticia Marrades (guitarra), Elisa Garcia (viola) i Rafel Baldoví (baix).
La cloenda comptarà amb la participació de Rosa Mengual (Fundació Bromera), Eduard Escoffet (Institució de les Lletres Catalanes) i Alfons Domínguez (alcalde d’Alzira), reafirmant el compromís institucional amb la cultura i la lectura.
Els poetes convidats
Marc Granell, veu imprescindible de la poesia valenciana.
(València, 1953) és poeta i traductor. Va participar activament en l’esclat cultural i literari dels anys setanta a València i va fundar, junt amb altres autors, la revista Cairell. Ha publicat llibres tan reconeguts com Llarg camí llarg (Premi Vicent Andrés Estellés, 1976), Materials per a una poesia meditada (Premi Ausiàs March, 1979), Fira desolada (1992), Versos per a Anna (1998) o Cel de fang (2020). Entre les seues obres més recents destaquen Vesprada d’amor i única (2022), Arran de gel (2023), guardonat amb el Premi Nacional de la Crítica en poesia catalana (2024), i Mastaba (2025), un recull de poemes breus i intensos. També ha conreat la poesia infantil i juvenil amb títols com Poemes romancers i altres versos xafarders (2021) i Versos al vol (2024).
És traductor d’autors com Bertolt Brecht i ha estat una veu clau en la poesia valenciana contemporània. Ha rebut nombrosos reconeixements: el Premi de les Lletres de la Generalitat Valenciana (2020), el Premi Fundació Bromera al Foment de la Lectura i el Premi Jaume Fuster de l’AELC (2021), el Premi Nacional de la Crítica (2024) i el Premi Lletraferit de Cultura Valenciana (2025). El 2025 també ha estat nomenat Poeta de la Serra en la Festa de la Poesia de la Mariola. La seua obra, compromesa i lúcida, combina lirisme, crítica social i una mirada existencial que l’ha consolidat com una de les veus imprescindibles de la literatura catalana actual.
Josep A. Fluixà, referent en literatura infantil i juvenil.
(Alzira, 1959) és mestre, poeta i escriptor, especialista en literatura infantil i juvenil. Va iniciar la seua trajectòria literària amb el poemari Nàufrags sens illa (1987), al qual seguiren títols com L’estel fugaç (1999), Elegia i cant d’Alcúnia (2009) i Matèria corporal (2014). Tot i això, és especialment conegut per la narrativa infantil, amb obres emblemàtiques com Gratacelònia (1990), Viatge al país dels cocòlits (1992), El poble de Llepamelós (1995), La reina Ataülfa (2001), Peter Pan i la desaparició del foc (2018) o El somriure de Fàtima (2019). També ha conreat la poesia i el teatre per a infants, amb títols com L’ofici de la mar, i ha publicat manuals didàctics com Jocs i estratègies d’animació a la lectura i Llegir per a aprendre, referents en el foment lector.
La seua obra es caracteritza per l’enginy, la sensibilitat i la voluntat de transmetre valors a través de la literatura. Ha estat director de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura (2002-2021) i assessor del Cefire d’Alzira i de la Direcció General del Llibre de la Generalitat Valenciana. Ha rebut nombrosos reconeixements, entre els quals destaquen el Premi de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (2004), el Premi d’Honor de l’Associació de Bibliotecaris Valencians (2006), la Insígnia d’Or de la Ciutat d’Alzira (2006), el Premi Valldigna al Foment de la Lectura (2022), el Premi Aurora Díaz-Plaja (2023) i el Premi Francesc Badenes Dalmau de poesia (2024). És una figura clau en la literatura valenciana contemporània i en la promoció de la lectura.
Carme Castells, autora de Rastre de plata, una obra intimista que reflexiona sobre identitat i maternitat.
(Mancor de la Vall, Mallorca, 1976) és poeta, traductora i gestora cultural. Des de 2008 dirigeix la Fundació Mallorca Literària i ha estat una veu activa en la difusió del patrimoni literari balear. El 2023 va debutar com a autora amb el poemari Rastre de plata (Adia), una obra intimista que reflexiona sobre la maternitat, el cos i la identitat femenina, amb influències de Sylvia Plath i Maria-Mercè Marçal. Ha coordinat antologies i projectes culturals, i és també traductora d’autors com Noam Chomsky, Eric Hobsbawm o Adonis. Entre les seues obres com a traductora destaquen Los guardianes de la libertad (1988), El miedo a la democracia (1991) i Violencia e islam (2015). Ha publicat assajos com Perspectivas feministas en teoría política (1996), referent en l’àmbit acadèmic. El seu poemari Rastre de plata ha estat elogiat per la crítica per la força expressiva i la profunditat temàtica. És una veu emergent en la poesia catalana contemporània.
Joan Deusa, poeta combatiu i guanyador dels Jocs Florals de Barcelona (2025).
(Gandia, 1993) és poeta, narrador i gestor cultural. Llicenciat en Estudis Hispànics i Filosofia, ha estudiat a València, Roma i Barcelona. El seu primer poemari, Camelot o la poesia social (Bromera, 2020), va guanyar el Premi Ibn Hafaja de poesia d’Alzira i el va situar com una veu crítica i combativa. Ha publicat també Periplo lapislázuli (2016) i la novel·la breu El bosc de la vampira (Adia, 2022), guardonada amb el Premi Antoni Vidal Ferrando. El 2025 ha estat mereixedor del prestigiós Premi Jocs Florals de Barcelona amb el poemari Ítaca arrasada. La seua obra explora la tensió entre filosofia, política i imaginari poètic, amb un estil que combina lirisme i reflexió existencial.
Cofundador de la revista Poetry Spam, és secretari del col·lectiu Saforíssims i coordina festivals com Estiuvers i la Festa del 3 de March. És una de les veus més prometedores de la poesia valenciana actual.
Àngels Gregori, una de les veus més influents de la lírica contemporània, premiada amb el Cavall Verd (2024).
(Oliva, 1985) és poeta i gestora cultural. Va guanyar el Premi Amadeu Oller el 2003 amb Bambolines i, des d’aleshores, ha publicat obres tan reconegudes com Llibre de les Brandàlies (Premi Ausiàs March, 2007), New York, Nabokov & Bicicletes (Premi Alfons el Magnànim, 2010), Quan érem divendres (Premi Jocs Florals de Barcelona, 2013) i Quan els grans arbres cauen (Premi Vicent Andrés Estellés i Premi de la Crítica, 2018). El 2024 va rebre el Premi Cavall Verd per Jazz, un poemari que confirma la seua maduresa literària. La seua poesia, traduïda a diverses llengües, destaca per la musicalitat, la intensitat emocional i la reflexió sobre el temps i la memòria. Ha estat presidenta del PEN Català, comissària de Barcelona Poesia i dirigeix la Poefesta d’Oliva des de 2005. És membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i una de les veus més influents de la lírica contemporània en català.
Josep Piera, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2023), amb una obra marcada per la mediterraneïtat i la defensa de la llengua.
(Beniopa, 1947) és poeta, narrador, assagista i traductor, integrat en la generació dels 70 i cofundador de la revista Cairell. Va iniciar la seua trajectòria amb el poemari Natanael (Premi Ausiàs March, 1972) i ha publicat obres poètiques com Brutícia (1981), Maremar (1985), En el nom del mar (1999), Cants i encants (2004) i El temps trobat (Premi Alfons el Magnànim, 2013). La seua narrativa inclou títols com Rondalla del retorn (Premi Andròmina, 1977), El cingle verd (Premi Josep Pla, 1982), Un bellíssim cadàver barroc (1987), Ací s’acaba tot (1993) i Seduccions de Marràqueix (Premi Sant Joan, 1996). També ha escrit biografies novel·lades com Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March (2000) i Francesc de Borja: El Duc Sant (Premi Joanot Martorell, 2009).
Entre les seues obres més recents destaquen El llibre daurat: la història de la paella com no s’ha contat mai (2018), Els fantàstics setanta. 1969-1974 (2020) i l’edició revisada d’Ací s’acaba tot (2025), amb epíleg inèdit. Ha publicat també antologies i assajos com El paradís de les paraules (1995) i Trobadors amb turbant (2017).
Ha rebut nombrosos reconeixements: Premi Plaça del Llibre (2022), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2023), un dels guardons més prestigiosos de la literatura catalana, i el Premi Joan Roís de Corella a la Trajectòria Literària (2023). La seua obra, marcada per la mediterraneïtat, la introspecció i la defensa de la llengua, el consolida com una de les veus més influents i universals de la literatura contemporània.
Aquest recital és molt més que una trobada literària, és una oportunitat única per compartir experiències, aprendre mútuament i construir ponts sòlids entre la poesia de sempre i la que està per vindre. Quan les veus consolidades dialoguen amb la frescor i la creativitat dels joves, es produeix una aliança que enriqueix el panorama cultural i garanteix la continuïtat d’una tradició viva. Aquesta interacció intergeneracional no sols preserva la memòria poètica, sinó que la renova, incorporant noves sensibilitats, llenguatges i formes d’expressió que responen als reptes del present.
Alzira es converteix, així, en epicentre de la paraula viva, una ciutat on la poesia es transforma en pont entre temps, mirades i emocions, demostrant que la cultura és més forta quan es construeix des de la diversitat i el diàleg.
