Literatura i audiovisual, un tàndem cap a la cultura
Francesc Felipe, director gerent d’Escola Valenciana

Les nostres xiquetes i xiquets es troben en un entorn molt exposat al consum de l’audiovisual. Les pantalles (mòbils, tauletes, televisions o cinemes) han envaït tots els espais a casa, al carrer o a l’escola. És per això que la figura del mediador és fonamental per a conduir quin tipus d’audiovisual triar per tal de fomentar i descobrir el gust per la narrativa audiovisual i per la lectura.

El poder de les històries
L’audiovisual i la literatura no només entretenen sinó que eduquen i modifiquen el nostre imaginari: les relacions de poder, els nostres mites, els rols, inclús la manera i la llengua de joc dels infants. És bàsic que compartim aquest imaginari i que despertem l’interés dels més menuts per les històries pròpies.

La sèrie Catacric Catacrac (Zootropo Studio, 2019) és sense dubte un encert del nostre audiovisual, una eina fabulosa per a descobrir i endinsar-se per exemple en Primeres Rondalles d’Enric Valor (Bullent, 2016). La sèrie que està disponible a la televisió pública valenciana aconsegueix una adaptació desimbolta, actualitzada i modernitzada de la rondallística valenciana que obri les portes a un univers de narracions complexes que han sigut contades al llarg dels segles, però amb una estètica audiovisual i uns valors renovats que funcionen a la perfecció en els infants.

Cinema per a gaudir de la literatura
Si hi ha algun escriptor valencià que haja sabut captar aquesta relació entre cinema i literatura eixe és Ferran Torrent, amb cinc adaptacions cinematogràfiques. Films com ara El complot dels anells, Un negre amb un saxo i Gràcies per la propina, dirigides per Francesc Bellmunt, L’Illa de l’holandès dirigida per Sigfrid Monleón i La vida abismal de Ventura Pons. Totes poden trobar-se a la Videoteca de l’Institut Valencià de Cultura, però especialment Gràcies per la propina (Bromera, 1994) es manté, malgrat el pas del temps, com una pel·lícula i una narració absolutament vigent i necessària. Tant el llibre com la pel·lícula són un clàssic modern per als nostres joves que genera debats sobre la nostra història més propera i que de ben segur els ajuda a entendre l’estima per la llengua, l’especulació del territori, la sexualitat o l’extrema dreta.

Conclusió: gaudim llegint, gaudim mirant
És necessari despertar l’interés per la cultura dels infants i els joves. La vinculació entre audiovisual i literatura és un terreny fructífer que han explorat amb èxit literatures arreu del món i que hem d’atrevir-nos a explorar. Hem de generar propostes com ara Les Tres Bessones (Cromossoma, 2004), inspirada en la col·lecció de llibres de Roser Capdevila, un referent a tindre en compte també en el nostre entorn tant com a eina de foment de la literatura infantil com de l’audiovisual en la nostra llengua. Tota la sèrie escrita per Julia Donaldson El Grúfal (Bruño, 2016), i adaptada a les pantalles per Magic Light Pictures, és una proposta excel·lent i recomanable en l’àmbit internacional disponible a plataformes com per exemple Filmin.

Article de la campanya «Fem visible la LIJ» de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura

Notícies relacionades
© 2024 Fundació Bromera per al Foment de la Lectura