Els dies mundials d’açò o d’allò serveixen, també, per a reivindicar una activitat o un aspecte de la vida humana que es vol protegir i/o preservar. Per això, no és estrany que l’any 1961 l’Institut Internacional del Teatre creara el seu Dia Mundial. Tinc un amic actor argentí que diu que al teatre li passa com a l’Argentina, que sempre està en crisi. I aquesta crisi, aqust ferida oberta del teatre, —és de veres–, és endèmica. Sensació alta de precarietat, de no acabar d’arribar mai del tot. I, per contra, allí estem, cabuts, des de Sòfocles, fent teatre, escrivint-lo, llegint-lo, somiant-lo, interpretant-lo, aprenent-ne i compartint-lo. Cocreant-lo amb el públic. Perquè el teatre és la manera més potent que tenim les societats humanes de mirar-nos a l’espill. Sempre està en crisi, sí, com els pobres. Per això, cada 27 de març, en cada teatre del món on aquell dia hi ha representació, es llig en veu alta per al públic assistent el manifest. Cada any s’encarrega d’escriure’l una personalitat destacada diferent. Enguany, el Dia Mundial cau dissabte. Celebra-ho anant-hi. Compra l’entrada, l’oferta és àmplia. I si no pots anar-hi, celebra’l a través dels textos, a través dels llibres de teatre publicats. Com? Anem allà:
Als centres educatius i biblioteques
Si dinamitzes una biblioteca o eres docent, proposa activitats que faciliten l’accés dels més jóvens al teatre escrit. A causa de les seues particularitats expressives, és un gènere que demana un tipus d’acompanyament més dirigit que la narrativa, per exemple. En el teatre escrit no sol haver-hi una veu que en descriga els elements mínims per a obtindre’n el sentit. És durant la representació, però, amb el treball interpretatiu i amb la direcció, quan acabem de completar-ne el significat. Hi ha un fum d’obres publicades en les editorials valencianes, moltes de les quals incorporen activitats per a representar-ne fragments en grup, per a usar el text teatral com a excusa a l’hora d’indagar en aspectes que involucren i apassionen el jovent. Agrairan la interacció humana no virtual (encara que siga amb distància), en este temps de mesures pandèmiques. Tens mil possibilitats. Te’n dic una? Tradicionalment, l’esquema dramatúrgic presenta l’objectiu d’un personatge (o grup) que xoca amb els objectius d’un altre personatge. D’aquest xoc, es genera un conflicte. L’obra teatral naix (es completa) amb la resolució que se’n fa. Proposa’ls que detecten on està el punt de conflicte i que, a manera de joc, busquen alternatives a aquesta solució.
A casa i en família
En el context familiar també podeu celebrar el Dia Mundial del Teatre de diverses maneres. Si tens menuts, aprofita les col·leccions de teatre per a la seua edat. Podeu representar fragments breus a casa. Si veus que s’inhibeixen, no poses cadires per a qui haja de fer d’espectador. En la mesura que tots hi participen, se sentiran menys exposats. Al capdavall, estan acostumats a escoltar els contes amb les veuetes que els fas (reconeix que t’encanta!). O poseu en peu un conte que soleu llegir. Que s’adjudiquen papers i que decidisquen com fan l’escenografia i el vestuari. I, sobretot, propicia un espai de llibertat, permís i respecte. Que no et faça gossera moure cadires, taules i mobles (pots aprofitar per agranar per allà on no passa mai la granera).
Deixa’t aconsellar
I si t’agrada més llegir en tranquil·litat i soledat, confia en el criteri dels llibreters. Contínuament hi ha novetats teatrals a les llibreries. Reivindiquem el paper insubstituïble que exerceixen: són comerç local i atenció especialitzada. Et sorprendrà com un bon llibre de teatre et fa passar una estona tan entretinguda com una bona sèrie. I no descartes espigolar per l’univers booktuber per veure què recomanen: el teatre també ha seduït els qui habiten en les xarxes.
En definitiva, aneu al teatre, llegiu teatre, feu teatre i gaudiu dels mons possibles que hi ha més enllà de la fartera per la mascareta i el gel hidroalcohòlic. Ja és primavera, també, als escenaris.
